Aquesta no és la típica entrada on amoll les meves fotografies, aquesta entrada és un tant diferent.
En aquesta entrada vos explicaré les experiències i peripècies que visquerem dos intrèpids amics meus i jo durant la conegudíssima excurció al Barranc de Biniaraix.
Varem començar l'excurció a l'estació de busos de Sóller i a partir d'aquí tot va ser caminar. Encara que el camí per anar de Sóller a Biniaraix era recte vàrem tenir un petit lapsus d'orientació. Però vàrem seguir i varem començar la nostra gran aventura que cap de nosaltres no podra oblidar mai.
 |
| Empedrat del Barranc de Biniaraix |
La pujada al barranc era feixuga i dura. Ja eren devers les 11h i el sol ja començava a pegar fort. Per desgràcia nostra com més puges els arbes són menys abundants i en conseqüència les ombres. No haviem fet massa troç i a les nostres cares ja s'apreciava el cansanci.
 |
| CANSAMENT personalitzat |
Amb un poc d'esforç i anant aturant de tant en tant varem arribar als peus de l'Ofre. A un costat teniem Sóller als nostres peus i a l'altre teniem el Puig Major a tocar dels nostres dits.
 |
| Cúber |
 |
| Embassament de Cúber des dels peus de l'Ofre |
I després de tanta pujada va venir una suau baixada fins a l'embassament de Cúber on dinàrem. Per tot allà on miraves veies clapes grogues, totes les ginestes (Genista cinerea ) s'havien posat d'acord per florir al mateix moment i aquestes es reflexaven a l'aigua.
 |
| Ginestes |
Vàrem fer la volta a tot l'embassament, però per anar vàrem agafar el camí que quedava a mà esquerra que passa més aprop del Puig Major. Després de casi 3 hores d'haver començat l'excurció vàrem aturar per dinar al costat de l'embasament que queda més devora els espais habilitats per aparcar.
 |
| De camí al dinar |
Mentres menjàvem entrpans i pomes contemplàvem davant nostre la bella presència de tres serps d'aigua que ens miràven. Primer pensàvem que només n'hi havia una però després ens adonàrem que allò que creiem que eren pals no ho eren.
 |
| Serps d'aigua |
Després de carregar les piles vàrem afrontar la tronada a contr-rellotge per no perdre l'últim autobús. La tornada va ser per l'altre costat de l'embassament, el que passa per damunt la pressa. El camí fins als peus de l'Ofre va ser envoltat de ginestes i de "pompons de llana" que plàcidament menjàven i rumiàven pel nostre costat.
 |
| Pompons de llana |
Quant fas el mateix recorregut de pujada i de baixada en realitat no fas el mateix camí. Al pujar només et fixes amb el paissatge que tens al davant i al baixar et dones compte de les presiossitats a les quals havies donat l'esquena i que havien passat desapercebudes.
La baixada del Barranc va ser un poc eixuta. El sol incessant, la set i qualque descuit a l'hora de tancar la botella ens va deixar sota mínims d'aigua. La idea de trobar una font i de fer un gelat a Sóller era el que ens movia. Vàrem baixar en poc més de dues hores i mitja. Aquest temps és sense contar el temps perdut intentant obrir un grifó amb les claus de casa, la llarga espera a un altre grifó que xuclava aire i tampoc el temps que vàrem estar omplint i bevent a una font milagrosa que hi ha al principi del Barranc.
 |
| Tornada cap a Sóller, anada cap al gelat |
Al final vàrem fer un gelat reconfortant i no vàrem perdre el bus, encara que ens vàrem haver de conformar en seure a les escales. Durant el tragecte de tornada reiem tots sols de les aventures del dia. Riure per no plorar.
